4t ESO: RÀDIO CIUTAT DE BADALONA

L'alumnat de 4t d'ESO ha participat en el concurs "El meu millor record de Badalona" de Ràdio Ciutat de Badalona.

Com una activitat més d'expressió escrita de la classe de llengua catalana, els alumnes han redactat els seus millors records de la ciutat. Posteriorment hem rebut la visita de la Ràdio i, en directe, els alumnes han participat en el concurs. En Roger Nicasio i la Raquel Llorca han estat els dos alumnes guanyadors i tota la classe ha rebut un obsequi de la Casa Coromines. 

Compartim amb vosaltres els seus escrits. 

ELS MEUS RECORDS

Quan jo era petit passava molt de temps amb els meus avis. Un d’ells es deia Gilbert . Hi havia dies que anàvem a un forn del Carrer de Mar i compràvem uns bastons de pa i després anàvem a la plaça de l’ajuntament a donar els bastons trossejats als coloms. M’agradava molt donar de menjar als coloms i sobretot córrer darrere d’ells.

Quan acabàvem de donar els bastons als coloms marxàvem a fer una volta per la rambla de Badalona, normalment amb la meva moto de fusta. Hi havia alguns dies que el meu avi Gilbert em portava a berenar a algun lloc, i sempre menjava alguna cosa amb xocolata. Després anàvem cap a casa a sopar i em recollien els meus pares per anar cap a casa.

                                                                                                                                          Roger Nicasio

RECORDS

Vaig arribar-hi un dilluns d'estiu a les 8. Aquell dia el sol brillava d'una manera especial. Els colors ataronjats, rosats i vermellosos es barrejaven en el cel. Aquests tons es combinaven amb un blau fosc, però molt brillant, que s'anava balancejant amb les onades. I es que feia poc que havia sortit el sol.

No feia calor, de fet el mar estava en calma i, si hi havia brisa, era molt suau. Era la primera vegada que anava en caiac.

Estava sola, enmig del mar. Remar no era cansat, de fet era agradable. Podies veure les gavines, el tren passant, la poca gent que hi havia a la platja i la que gaudia del mar. També hi havia meduses, grans, molt grans. Vaig tornar el caiac al cap d'una hora.

A les nou, el carrer de Mar ja estava una mica més animat i jo pensava amb aquesta nova experiència. Ho havia de tornar a repetir, perquè havia estat genial.

                                                                                                                                           Raquel Llorca